Pegaso 6420

El Pegaso 6420 és un autobús urbà fabricat per ENASA que representa una de les darreres grans generacions d’autobusos Pegaso presents a Barcelona. El model va arribar a finals dels anys vuitanta per modernitzar la flota de Transports Metropolitans de Barcelona i substituir progressivament vehicles més antics.

La unitat preservada, construïda l’any 1988, va circular amb el número de flota 5014. És coneguda dins d’ARCA amb el sobrenom de «Magribús».

Actualment, el «Magribús» forma part de la col·lecció d’ARCA i es troba en manteniment. La seva conservació permet explicar una etapa clau de la modernització del transport urbà de Barcelona.

Els primers prototips del Pegaso 6420 van arribar a Barcelona l’any 1985 i van començar a circular en proves a la línia 6. Després d’aquesta primera experiència, Pegaso va encarregar al carrosser Obradors un redisseny exterior que modernitzés la imatge del vehicle. El resultat va ser la versió coneguda com a Pegaso 6420 ENASA.

Les primeres unitats de la sèrie 5000 van arribar a Barcelona el febrer de 1988. Després de més de dos mesos de proves, van entrar en servei regular el 18 d’abril d’aquell mateix any, inicialment també a la línia 6. Entre 1988 i 1991, TMB va incorporar 179 autobusos Pegaso 6420 distribuïts entre les sèries 5000, 5100 i 5300.

A diferència d’altres models anteriors, el mateix fabricant lliurava el vehicle completament carrosser. Incorporava motor posterior, suspensió pneumàtica integral, aire condicionat, indicador electrònic de línia i uns graons d’accés més baixos. Aquestes característiques milloraven considerablement el confort dels passatgers i representaven un pas endavant respecte dels autobusos urbans de la generació anterior. Les unitats de la sèrie 5000, entre les quals hi havia la 5014, estaven equipades amb motor Pegaso 96A4AZ i canvi automàtic Voith.

El vehicle preservat va formar part de la flota de TMB amb el número 5014. Durant la seva vida activa va prestar servei en diverses línies de Barcelona, en una època en què el Pegaso 6420 es va convertir en una imatge habitual del transport públic de la ciutat.

L’any 2003, la unitat 5014 va ser transferida a la Universitat Autònoma de Barcelona juntament amb altres Pegaso 6420 procedents de TMB. Aquests vehicles es van destinar al servei intern del campus universitari.

Una vegada retirat d’aquest servei, el 5014 va ser preservat per Jordi Magrí, soci d’ARCA, que en va garantir la conservació. Posteriorment, el vehicle va passar a mans de l’associació i es va incorporar formalment a la seva col·lecció.

Els Pegaso 6420 van començar a retirar-se de la flota de TMB a partir de 2002. Les darreres unitats van circular regularment durant l’estiu de 2005. El 10 de setembre d’aquell any, ARCA va organitzar un acte de comiat en què un Pegaso 6420 va recórrer novament la línia 6, la mateixa que havia acollit els primers prototips vint anys abans.