Els dijous… Capítol 105. Una de vernís.

Publicado por Lluís Cuesta en

Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en Catalán.

Texte i fotos: Albert G. Masip

El trio compost pel Miguel, el senyor President i el minicronista han esmorzat adequadament i, com que la feina ja no apreta, han fet una mica de xerradeta sobre temes de trànsit, autobusos (de què si no?) i altres mandangues per l’estil. Després, ordenadament, han fet cap a la feina, on els esperava el Graham (quin si no?).

Com que ja tenim els vidres plans que faltaven, Presi i minicronista s’han dedicat a muntar els petits vidres posteriors, que contribuiran a la ventilació del vehicle. I després, cap al parabrisa, on ja han quedat col·locats els fixos de la part inferior. I després s’han dedicat a preparar el primer dels vidres superiors, per al que ha calgut fer una petita modificació i preparar el primer suport inferior per evitar que el vidre pogués lliscar cap avall.

I el Miguel, amb un pot de vernís, ha començat a aplicar una primera capa al terra i l’enllistonat. Una de vernís. I, a jutjar per l’absorció dels llistons, alla hi farà falta no una de vernís, sinó dues, tres o quatre de vernís, tal sembla ser el nivell d’addicció que presenta la fusta.

I, com es pot veure per les fotos, avui teniem un ovni darrere, o és que estavem il·luminats o era l’efecte del vernís…

De manera que es demanen voluntaris per envernissar…

Categorías: Graham

0 comentarios

Deja una respuesta

Marcador de posición del avatar

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.