Els dijous… Cap.51 Enfeinats, malalts i desconnectats

Publicado por Lluís Cuesta en

Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en Catalán. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.

Texte i fotos: Albert González Masip

Quan, cap allà al 1985, el cronista es va iniciar en el món de la informàtica (Sinclair, Amstrad, Commodore 64k –sona a xinès això?-) mai podia arribar a suposar la volada que prendria. Ara, 27 anys després, (caram, que gran que m’he fet!) constato amb una certa sorpresa que hi ha gent que ha decidit passar de tanta tecnologia. Potser tenen raó.

Cada dimecres, un servidor (queda bé i no compromet a res això, perquè jo no sóc servidor de ningú), instituït per l’autoritat arcana competent com clauer obreporta, posa un correu al grup d’Arca anunciant l’horari de feina de l’endemà. Pel que sembla, però, hi ha voluntaris que no se’l miren i llavors passa el que passa: que no coincidim. Un servidor (tornem-hi!) ja va fer un viatge en va a Can Villegas i és clar, al preu que va el gasoil, no vol repetir la feta. És per això que agraeix moltíssim que els pretendents a treballador de dijous comuniquin llurs intencions el vespre abans. Fins i tot per als noctàmbuls, el de les claus consulta el correu abans de sortir cap a Sabadell.

I és llàstima, perquè avui que hi havia voluntaris, com que no ho han dit, el de les claus no hi ha anat, perquè alguns dels habituals ja van dir que, per feina o empiocats, avui no assitirien a la trobada. Recomanació: FEU UN CORREU O TELEFONEU el de les claus abans.

Bé, he dit que no hi havia anat i no és cert. He fet cap a la nau a ¾ de 12 per preparar la Tuisa, que anava a examen. Una miqueta d’aire, bellugueig de cotxes al carrer i, amb el senyor President de guia, amb l’autobús cap a la ITV. Resultat OK. Per cert, que mentre un inspector era dalt, comprovant el funcionament de les portes, ha sonat la campana de demanar parada! Ja se sap, un no arriba a tot i no sabia que el polsador de la Tuisa funciona, de manera que, a part de l’ensurt, he tingut la satisfacció de saber que tot funciona.

Apa, fins dijous vinent!

Categorías: Tuisa

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.