Dissabte de moviments… y otras hierbas

Published by Lluís Cuesta on

Sorry, this entry is only available in Catalan.

Crónica: Marcel Estadella

Bé, darrerament la feina de cronista (i alguna altra) està bastant
abandonada. Pero potser farem allò d’en Cruyff de “más vale ganar patido
por cuatro sero que cuatro partidos por uno sero”….o potser en lloc de ganar
era perdre?. Bé, tant s’hi val i “a lo que íbamos”.

Ajornat el desballestament d’un 6038, tocava acabar d’una punyetera vegada
l’obra de la Seu, perdó, la goma de l’articulat. Pero com que a primera hora
vam conseguir arreplegar força gent, i la meitat dels presents marxaria
abans o després de dinar, vam decidir d’atacar el moviment del Chausson per
a que el grup de dijous pugui treballar més bé (i els de dissabte també
podran treballar també sobre el 25).

Mans a l’obra. Primer, baixar el gat (gran gat, més aviat de tamany tigre)
de la nau de dalt a la nau de baix, amb un petit soroll de rodadura que va
fer assabentar tota la barriada del que estàvem fent. Entrar-lo a la nau no
va ser cosa fàcil (ai que prop el va veure el cotxe de davant de la porta!).
Però un cop en posició, començant pel darrera, ho-hissa! i en tres fotos el
Chausson girat (fotos de la 1 a la 3, of course!). La quarta, de propina,
per a posar el gat en posició de fer avançar el cotxe que es negava a
fer-ho.

I es va seguir negant. Rodes de gat entravessades respecte al moviment a fer
no son la millor manera. Com que som prou bojos i d’idees boges no en
falten, desmuntem el cap del gat (foto 5) per a que passi per sota l’eix
davanter i som’hi.

Que si quieres arroz, Catalina. Plantat. Aquí la bogeria ja puja (It’s not
here Joan?) i a base (foto 6) de tascons , dos gats hidràulics i el Tigre
(perdó, el gat gros) , es va intentar anar guanyant desplaçament de la part
davantera cap a la dreta de tres en tres centímetres.

I se’ns apareix la verge, perdó, arriba en Jose Burgos. “¿Ya habeis
desfrenado el freno de carraca?.¿Y este calzo? “. Damned!. Dos cops al fre
mà d’en Manel Diaz, tots al darrere i el cotxe es desplaça suament cap
davant. Fins i tot havíem encertat l’angle de la direcció per deixar-lo
quasi paral.lel al 25. Per cert, hem descobert com funciona la direcció
assistida del Chausson: s’aixeca per davant amb un gat, es gira amb suavitat
i poc esforç i es baixa de nou; llàstima que es una mica complexe d’aplicar
en circulació.

150411-ch-3055-7

A partir d’aquí, bassa d’oli. Les fotos 7, 8 i 9 ens mostren com es
reparteix l’espai entre 25 i Chausson (amplada d’una escombra, amb sr
medidor “caçat a contracor” a la foto); al davant ha quedat prou espai per
passar cap al 25 i la Tuisa, al darrera la cosa ja va més justeta, pero “el
vino en la bota y la mujer borracha todo no puede ser”. I a dinar, que a
base de tira-tira i para-para ens l’havíem ben suat.

La tarda, més tranquileta (que no menys eficaç). Finalització de colocación
de tota la tornillería de la goma, dels protectors interiors de goma i de
les dues butaques (es un dir) desmuntades per fer la feina. Pendent de prova
de carrer, per que la sortida del pàrking era ocupada i no estem per
filigranes.

Trasllat d’eines i sobrants a la nau 1, (la bastida per ara va quedar a la
nau 2, pendent de posar els tapajuntes i embellidors dels aluminis un cop
feta la prova de carretera) i cap a caseta que les 20.00 començaven a ser
hora de recollir-se.

Ah, per acabar un secret, una de les fotos es falsa. Deixo a la sagacitat
dels lectors saber quina 😉

Signat: El cronista re-animat


0 Comments

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.