Una mica de tot (botifarres, armaris, portes…)

Published by Lluís Cuesta on

Sorry, this entry is only available in Catalan. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.

Texte i fotos: Marcel Estadella

Ahir va ser un dissabte de “diversos”. D’entrada vam començar amb un bon esmorzar, que el dia venia llarg i no es sabia que podria passar. La foto il.lustra la taula i part dels comensals, ……i també la botifarra, encara que dins dels contenidors corresponents un cop passada pels queixals. Una mica de vi, un pastís i una ampolleta de licor van acabar de preparar l’equip per la que li venia a sobre.

Divendres vam portar seients del Graham a pressupostar per tapissar. S’han desmuntat les escumes i es posaran noves. La feina de tapissar l’hem de subcontractar per que no tenim gent amb capacitats suficients. Total, a l’espera en aquest aspecte.

Aquesta que vé serà una setmana de vidres. S’ha mirat el “baúl de los recuerdos” per acabar trobant TRES vidres frontals de Pegaso 6035. Es planteja seriosament que caldrà fer un inventari en tota regla… També hem desmuntat dos vidres excedents de porta de 6038 per a substituir els del 6038 BU-BU que va aixafar desmuntant el cronista… Total, amb el lot complet i un Pegaso 6035-A dilluns cap al taller a portar peces i vehicles per a muntar vidres.

El tema del “síndrome de arcògenes” es per fer s’ho mirar. Piles inmenses de recanvis i elements més utilitzats (cartells de línia, guardioles…) col.locats amb més bona fe que mitjans dins la nau. Total, vam sortir a comprar prestatgeries (és un dir) i de moment aquest armari de la foto ha solucionat el problema del punt de mitja escala que semblava una cort de porcs. La setmana que vé caldrà una altra razzia pels contenidors per a recuperar armaris orfes. Aquest sols tenia el problema de que li mancàven baldes, i a la nau teniem la fusta per fer-les pero la caladora avariada. Damned!. Solució: l’eina favorita del president, encara que el tema va fer més fum (força pudent segons diuen els que oloren) que la butifarra a la brasa del matí. Pero ara ja tenim la zona endreçada i amb una porta d’armari ben peculiar.

NETEJA DEL BANC. Sí, en majúscules, per que ja tocava. Tothom fa feina pero ningú endreça, i al final el banc sembla una cort de porcs. Algú ho va començar la setmana passada i en Miguel ho ha acabat aquesta. A PARTIR D’ARA, quan es plegui cal que el banc quedi net i endreçat, i a poder ser, totes les eines a lloc. Oido cocina?

Res més per avui. La setmana que vé, más de lo mismo. Estic darrera d’unes prestatgeries que podrien convertir l’habitació de “planxa i pintura” en un lloc civilitzat i visitable. Però anem a cercar un cost zero, i això demana una mica de temps….

Categories: General

0 Comments

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.