La setmana dels tres dijous

Published by Lluís Cuesta on

Sorry, this entry is only available in Catalan. For the sake of viewer convenience, the content is shown below in the alternative language. You may click the link to switch the active language.

Text : Albert González Masip; fotos: Marcel Estadella

Per diverses circumstàncies, les cròniques dels dijous s’han vist aturades durant gairebé un mes. Per a tots aquells que es pensaven que mira que bé, ja no surt la llauna dels dijous, doncs els he d’esmenar la plana, perquè avui hi tornem, i amb torna. Perquè aquesta setmana hi ha hagut dimecres, dijous i demà hi haurà divendres, que el cronista no cobrirà, perquè amb dos dies ja en té prou.

I és que dimecres ja ens vam posar a la feina. El qui escriu i en Jordi Magrí, que entretant ja havia muntat ell solet les butaques del Canals 1 que quedaven pendents, es van dedicar a la neteja del cotxe, per dins i a la bodega. Per cert, que aquí dintre no hi vam trobar ni una ampolla de vi! Després de posar un extintor nou a la dotació del vehicle, vam retirar els dos que duia i que, un cop consultat un tècnic, ens va dir que ja els podíem guardar com a peces de museu. Així ho hem fet. Net i polit, i comprovada la documentació, vam plegar. A la tarda, ell i el Sergio van anar per feina, a fi de reparar el calderí dels frens. Avui hauria d’estar llest.

Avui dijous, hi havia feina a la nau i a l’autònoma. Per començar, el Miguel ha donat el vistiplau al pegat de la porta davantera i ha repassat una mica de blau que quedava pendent des de la presentació del vehicle. Després, amb l’ajuda del cronista, hem col·locat –esperem que definitivament- el número 1.

El Jaume Mora i el Josep Lluís han fet una mica de neteja del Graham, que començava a ser el drapaire substitut del 6038. Està vist que necessitem un drapaire i des d’aquí ja faig una demanda al Sr. President perquè consideri seriosament establir un càrrec amb aquesta finalitat. Ara el Graham ja és a punt de visites.

La Tuisa, per la seva part, ha recuperat el seu rol de bèstia de càrrega i s’ha prestat voluntàriament –quin remei li quedava- a fer el transport de les taules per l’esmorzar del diumenge al matí. Tasca aquesta molt interessant i que tots els presents agrairan en comparació amb l’esmorzar de l’any passat. L’hem engegada i quin plaer! A la primera i sense manxar el pedal! Gràcies a les bones arts del Jordi Magrí.

No voldria el cronista deixar d’esmentar que aquesta és una crònica parcial, perquè altres equips de voluntaris treballen altres dies. És per això que, demà, divendres, hi haurà equip de treball matí i tarda, sobretot a l’autònoma. El que passa és que el cronista té altres obligacions i ja se sap que mai no es pot arribar a tot.

Només em queda desitjar a tothom un bon Ral·li!


0 Comments

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.