Els dijous… Cap. 119. Els tres orfenets i mig

Publicat per Lluís Cuesta el

Crònica: Albert González Masip

1403-06-2

Vés per on, avui la tropa s’ha quedat orfe per partida doble, de Presi i de pàrquing. Un enfeinat i l’altre tancat a falta de clau. De manera que els entrepans es refredaven… mentre volta que volta fins trobar un forat on deixar el cotxe. El Manel Aragonés ha optat per la via pràctica, s’ha endut l’encofrat i se n’ha anat a casa, on podria fer el motlle amb tranquil·litat. I el Miguel i qui escriu s’ha retrobat per anar a la nau i esmorzar també amb tranquil·litat…

Però la feina apressava. En aquestes ha vingut l’Antonio Garcia i, tots tres, convenientment disfressats per a l’ocasió, ens hem posat les piles. El 25 ha estat objecte d’atenció pel Miguel, que ha revisat algunes pastes i ha decidit atacar el xarampió de la porta del conductor després de desmuntar el perfil. Un altre tema mig solucionat.

L’Antonio, armat amb el raspallet de pues a la màquina, ha netejat les guies del support de la primera finestra. Després ha fet el mateix amb els carrets que circulen per la guia, que tenien totes les peces mòbils petrificades. Després de 3-en-1, alicates, martell i raspall, totes les peces i rodetes ja són en funcionament. Un cop d’aspiradora –aspira alguna cosa i tot!!- ha servit per netejar els interiors de l’estructura dels baixos de la primera finestra. Acabada la neteja, el Miguel ha ‘pintat’ amb antiòxid diverses peces, que ja són a punt de tornar a ser col·locades. I ha deixat la xapa exterior de la carrosseria preparada per dins i polida per fora.

El Chausson és una capsa de sorpreses. Si fa uns dies hi vam trobar una moneda d’1 Franc, avui l’Antonio hi ha trobat un regle de plàstic! que es va esmunyir per la base de la finestra.

I, continuant amb el plafó prototipus, el minicronista ha tallat una xapa (de 3 mm –massa gruixuda- ens caldrà comprar xapa prima) per refer la peça de la part superior de la finestra. L’eina presidencial ha perdut categoria, ara ja la fa servir qualsevol! Preparada i presentada, el minicronista s’ha atrevit, sota el bon consell del Miguel, a soldar un costat de manera que ja ha quedat fixada. (Qui la vulgui treure que la tregui). I amb la cantonera preparada, han tocat les hores i l’equip s’ha disgregat en direcció a l’arròs…


0 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada