Els dijous… Cap.117. A dos fronts.

Publicat per Lluís Cuesta el

20/02/2014. Texte: Albert G. Masip. Fotos: M.Estadella

Els treballadors del dia han començat honorant convenientment els entrepans que el servei de catering –Miguel- ha aportat a la comunitat. Després, ordenadament, cadascú ha dedicat les seves energies allà on millor li ha semblat. Perquè hi ha diversos fronts oberts.

Comencem pel més senzill. L’A-02 ha necessitat uns primers serveis de l’Antonio García, que s’ha dedicat a afinar la segona capa de pasta que es va aplicar la setmana passada als dos copets de l’aleta. El cap de xapa ha donat el vistiplau i l’Antonio ha passat a engruixir les files dels treballadors del 25, afinant pastes del costat esquerre.

I al 25 –segon front- s’ha aplicat avui el Manolillo. Com que el minicronista ha portat la nova peça del tablier, ha calgut ajustar-la i, després, encolar-la. A la vista de la millora, el Manolillo s’ha dedicat a pintar de negre el tablier, support del seient, dipòsit de líquid de direcció i altres minúcies. En termes acadèmics, el 25 progressa adequadament i, si acabem empastant el que falta, aviat es podrà pensar en el repàs de pintura. I, aprofitant, la dedicació, caldrà greixar i deixar en bones condicions els comandaments de vidres i tapes del sostre.

La part del lleó se l’ha endut el Chausson, com pertoca. La nostra demanda d’informació a diverses associacions de França ha tingut una resposta ràpida i eficaç, amb tramesa d’instruccions i fotografies. La notícia de que hem començat a restaurar el Chausson ha estat molt ben rebuda pels nostres correligionaris del nord. I, amb les instruccions a la mà, hem procedit a desmuntar el primer vidre. Ha costat una mica, però, un cop vidre fora i mecanisme a la vista, ens ha quedat clar que no calia treure’l i que amb una neteja a fons de l’estructura i un greixatge del mecanisme de suport del vidre ja n’hi ha prou, perquè tot està molt sencer.

Per la seva part, el Miguel ha acabat de preparar la peça que servirà de motlle per als baixos. Totes les xapes laterals aixecades fins ara s’han revelat en bon estat i només caldrà fer un sanejat de juntes. Comencem a pensar que el Chausson no ens donarà tanta feina com crèiem!

Però que en donarà, segur.

– En Marcel Estadella ha comentat:
Be, de fet, el Chausson en donarà i no en donarà de feina… L’estructura es troba en molt bones condicions, més tenint en compte els anys passats a l’intempèrie. De vidres en avall, una mica de neteja, pintura antioxidant i probablement a tornar a tapar (la feina de neteja i antioxidant de la part desmuntada està prevista per demà) . De vidres en amunt, les tipiques podrides de Chausson, la peça superior que va entre montants, per altra banda bastant fàcil de reproduïr. Els baixos ja son figues d’un altre paner. El corrugat està en molt malt estat en quasi totes les peces, quan no abonyegat o podrit. En aquestes condicions, s’ha tret la millor mostra i es farà un motllo, de moment d’escaiola, i si no resulta, de polièster. Amb tot, tenim un problema. Per fer les peces del marc superior necessitem una plegadora manual de 1.20 a 1.50 metres de boca mínima. Aquesta necessitat ja es veia a venir de fa anys, pero ara ja és francament urgent. Així que si sabeu d’algú que en tingui una d’arraconada o a la venda a un preu raonable, hi ha una associació que es compromet a donar-li una segona vida.


0 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada