Els dijous… Capítol 112. Graham finitus est! Al.leluia

Publicat per Lluís Cuesta el

Texte i fotos: Albert G.Masip

La feina al Graham és a punt d’acabar-se, per a satisfacció de molts dels nostres habituals. I amb havanera o sense, molts respiraran alleugerits el dia que la màquina desaparegui de la nau i enfili la plataforma o grua que se l’endurà a pintar. I la veritat és que les ganes de canvi de feina hi són. Bona prova és que, ahir, tret del fuster que va venir a acabar la porta i del minicronista que va col·laborar en l’ajust final de les manetes de porta i de l’alçavidres, ningú més s’hi va dedicar.

Han passat 6 anys , 6!, des que en Lluís Cuesta li va fer la foto quan entrava a la nau, un 28 de gener del 2008.

img_2017

Al·leluia.

Graham finitus est!

Al·leluia

Bé, tampoc és ben bé cert del tot. I és que els vidres corbats que fa mesos que s’esperen tampoc no van arribar ahir, en la seva enèssima promesa, de manera que el Presi es va quedar sense poder-los posar. Potser ja no els posarem nosaltres. I, com que les feines s’han de lliurar completes, ara treballem per lliurar juntament amb l’autobús un petit manual d’instruccions.

La majoria de les feines d’ahir van anar, doncs, cap a altres objectius. El Manel Aragonès va aparèixer amb un ternal i, juntament amb qui escriu, es van aplicar a reajustar el lateral del cotxe de servei, que havia quedat tort com a conseqüència de la col·lisió amb la pluma. Adreçat el lateral, trets els bonys en una primera fase pel Miguel i presentat el capó, l’A02 és ja en mans dels mecànics per a la seva posada a punt definitiva. Evidentment, faltarà acabar la xapa i pintura de l’aleta afectada.

Un altre grup de treball va polir el frontal del 25 que havia estat objecte de reparació i es va dedicar a posar de nou el vidre del parabrisa a lloc. Sembla mentida com aguanta un vidre d’aquests les patacades, puntades de peu i cops amb una fusta! Però no hi ha com tenir un director d’obra com el Manel Aragonès. I en el trajecte, el Manel Díaz es va rostir la mà amb la pistola de decapar utilitzada per escalfar la goma. Des d’aquestes línies li desitgem un ràpid restabliment.

I el Presi va dirigir una altra obra d’envergadura, juntament amb l’Antonio García, present també ahir a la sala. Ambdós, a estones perdudes, van liquidar un altre contenidor –que havia guardat els vidres del Graham- per disposar de material combustible per futures barbacoes. Però com que el conjunt de fustes semblava un llit de faquir, es van dedicar a anar treient els claus un per un! Vès, què hi farem!

I, com aquell qui res, ara tocarà acabar l’A02 i treballar en el 25, a fi de deixar-lo en un estat estètic de primera, com es mereix. I hi ha dos cotxes que esperen torn, amb –pel que sembla- voluntaris amb ganes de posar-hi la mà.

Passi-ho bé!


0 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada