Els dijous… Capítol 109. Més contorsions.

Texte: Albert G. Masip. Fotos: M. Estadella

Diguéssim que el tema Graham comença a tocar a la seva fi. Dos Manels, l’Aragonès i el Diaz, es van dedicar a continuar muntant seients, amb les ja conegudes posicions kamasutranes entre peus de seients, terra, cartrons de terra, llums i altres mandangues, tals com caixes de claus de got, taladres –per cert, vam lamentar la defunció d’un altre d’aquests aparells- cargols, etc.

El fuster va enllestir una de les finestres del parabrisa i qui escriu va preparar dues peces per donar mobilitat als marcs del parabrisa, que podran quedar tancats o entreoberts (invenció pura de l’artilugi). I el Presi va anar de compres, d’on va tornar amb les peces cromades (ni que fossin d’or, quins preus, noi!), una maneta per l’alçavidres i alguna que altra andròmina.

I, doncs, concretant, ens faltaran muntar dos seients, posar els vidres corbats de les cantoneres (quan el vidrier decideixi que ja els porta) i enllestir definitivament la porta, amb l’arrambador i el mecanisme de la maneta i el de l’alçavidres. Pintar la matrícula, posar els agafadors de pujar a la plataforma i fer un repàs de cargols (que no se n’hagi afluixat cap) i haurem enllestit la màquina, després de 5 anys de feina. Ves per on.

I bona nit i tapa’t!