Els dijous… Capítol 108. Seients i porta.

Publicat per Lluís Cuesta el

Texte: Albert G. Masip. Fotos: M. Estadella i M. Atencia

Certament, el títol no és gaire original. Respon únicament a la feina que s’ha fet avui. Potser és perquè amb el fred que feia a la nau al minicronista se li han refredat les idees i ha acabat per posar el més elemental.

I, tractant de posar, avui ha estat el dia. Perquè com que ha vingut el fuster, ell i el Miguel, rebaixat ja de vernissos i pintures, s’han dedicat a treballar sobre la porta, que a hores d’ara ja deu ser més famosa que la Monyos. Després d’arreglar alguna fusta que havia quedat un xic despenjada, han plantejat el vidre i la xapa exterior, que feia d’allò més bon efecte (evidentment arrepenjada a un costat del cotxe). I, naturalment, abans de plantejar el vidre, ha calgut eliminar les restes d’una guia pretèrita i col·locar-hi la nova. Igualment, amb el vidre plantejat, que sembla que és un xic massa llarg, ha calgut replantejar la situació del mecanisme elevador, tasca en la que ha participat el senyor president, aparegut com per art de màgia justament quan d’ell i del mecanisme es parlava. Després, fuster i Miguel han col·locat provisionalment la xapa de la porta. Possiblement, aquest element serà el que més haurà costat d’enllestir de tot el cotxe.

I el Manel i qui escriu se les han emprès amb els seients – tasca que sembla que fa que es miri cap a un altre costat quan se’n parla (tret del Sergio)- i han aconseguit muntar-ne tres de forma definitiva, així, subratllat. I a fe que ha costat: els forats dels cargols no eren tots fets, no encaraven exactament amb els dels peus dels seients, els cargols semblaven procedir d’un mostrari, el Miguel ha hagut de fer mans i mànigues per trobar-ne de mides més llargues, uns entraven torts i altres drets, la bombeta del portàtil prehistòric s’ha fos, el seu cable ha fet xispes fins que s’ha trencat (el Miguel l’ha arreglat), i un a dalt i un altre sota el cotxe, en actituds contorsionistes, s’han acabat fixant, doncs, tres elements. I, com que no som egoïstes, i volem que tothom gaudeixi de tan grata i impagable tasca, esperem que el dissabte proper, entre les feines del dia, un parell de voluntaris continuïn amb una de les sagrades famílies del Graham.

Categories: Graham

0 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.