Els dijous… Capítol 107. Gronxant-se.

Publicat per Lluís Cuesta el

Texte i fotos: Albert G. Masip

Dijous va ser un dia de preparació de feines. A part del corresponent esmorzar, senyor President, Miguel, Manel i minicronista (els 4M) van dedicar-se a tasques diverses, en alguns casos de preparació. Comencem. Tot just haviem acabat d’esmorzar que es va presentar el senyor que ens duia el motor per a reparar la furgoneta de servei A-02. Ja hi ha feina a fer.

El Miguel va començar fent una avaluació de l’estat del 25: una de cal i una de sorra. Alguns dels punts que es preveia que estarien molt malament no ho estaven tant i en algun altre cas la qüestió era més greu, notablement els baixos d’algunes finestres, que s’hauran de desmuntar a fi de treballar convenientment la xapa. Vist això, va dedicar-se al Graham i envernissar les fustes dels baixos del capó i es va localitzar l’origen de la fuita d’oli del canvi, que és a la campana de la palanca del canvi.

El Manel va preparar tot el material (cargols, volanderes i femelles) per a la fixació dels seients i va haver de retaladrar els forats de terra ja que els cargols tenen més diàmetre de l’inicialment previst. El Presi, a la vista de la disparitat de cargoleria va començar endreçant cargols i classificant material i li tocava l’hora de dinar que encara hi era.

1311-21-2

1311-21-3

1311-21-4

El minicronista, després d’engegar el cotxe per observar on era la fuga d’oli es va haver de barallar durant una llarga hora per poder treure la tapa d’accés al canvi. Amb la pintura i el vernís, a més d’una fixació d’una peça d’ajust que no calia fixar, no hi havia manera de treure la tapa. Després, feina de radial per liquidar el material sobrant que impedia la sortida normal de la tapa. Després va tornar a fabricar dues peces de suport dels vidres del parabrisa, aquest cop acabant en U, de manera que el vidre queda subjectat i no pot lliscar cap avall. Encara en falten dues més…

En aquestes va venir en Cols, que va debatre amb el Presi el tema de les preses d’aire per poder passar la ITV.

Ah, algú es deu preguntar de què ve el títol de la crònica d’avui. No ho sé, la veritat. Per cert, també va venir el senyor que havia de posar la xapa de la porta, però resulta que s’havia deixat les eines a casa i ho va deixar per un altre dia…

I, a suggerència del senyor president, a fi que tothom es pugui gronxar degudament, avui el minicronista ofereix la lletra completa de l’havanera ‘El bello Graham’. La podeu anar assajant per anar-la cantant el dia que el cotxe surti o, si ho preferiu, mentre es posa la xapa de la porta…

Cuando en la nave el bello Graham
su motorcito ya arrancó
los arcaneros se vuelven locos
y hasta el Presi pierde el compàs

Ay que placer sentia yo
cuando en la puerta
puso primera y se marchó
luego, después, sentí dolor
cuando en la calle
saqué el pañuelo y le dije adiós,

Después de años dándole caña,
para ponerlo ‘pa’ circular
lo vi un dia dando una vuelta
y que alegría verlo rodar.

Ay que placer sentia yo
cuando en la puerta
puso primera y se marchó
luego después sentí dolor
al ver el hueco
que habia dejado en mi corazón

(Tachín-tachón.)
A les fotos el motor de l’A-02, el terra retaladrat, les peces del parabrisa, l’escampall de cargols i un moment de descans.

Categories: Graham

0 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.