Els dijous… Capítol 105. Una de vernís.

Texte i fotos: Albert G. Masip

El trio compost pel Miguel, el senyor President i el minicronista han esmorzat adequadament i, com que la feina ja no apreta, han fet una mica de xerradeta sobre temes de trànsit, autobusos (de què si no?) i altres mandangues per l’estil. Després, ordenadament, han fet cap a la feina, on els esperava el Graham (quin si no?).

Com que ja tenim els vidres plans que faltaven, Presi i minicronista s’han dedicat a muntar els petits vidres posteriors, que contribuiran a la ventilació del vehicle. I després, cap al parabrisa, on ja han quedat col·locats els fixos de la part inferior. I després s’han dedicat a preparar el primer dels vidres superiors, per al que ha calgut fer una petita modificació i preparar el primer suport inferior per evitar que el vidre pogués lliscar cap avall.

I el Miguel, amb un pot de vernís, ha començat a aplicar una primera capa al terra i l’enllistonat. Una de vernís. I, a jutjar per l’absorció dels llistons, alla hi farà falta no una de vernís, sinó dues, tres o quatre de vernís, tal sembla ser el nivell d’addicció que presenta la fusta.

I, com es pot veure per les fotos, avui teniem un ovni darrere, o és que estavem il·luminats o era l’efecte del vernís…

De manera que es demanen voluntaris per envernissar…