Els dijous… Cap.92 . Dia gris.

Publicat per Lluís Cuesta el

24/05/2013. Texte: Albert González. Fotos: Marcel Estadella.

Dia gris. I la raó és que ens ha faltat la il·luminació dels que normalment venen i avui no han vingut. I, encara més gris, perquè avui no hi havia esmorzar!

De manera que, presi, minicronista i fuster han compartit el temps de treball, cadascú a la seva.

D’entrada, el duo han fet cònclave per estudiar quina feina li toca al minicronista el dissabte del Ral·li. Informat com ha estat degudament, qui escriu se n’ha entornat al taller, on el Sr. Morgado –el fuster- treballava en el xapat d’aquell sector verd de l’interior, sota les finestres. Virgueria pura. Ni pintura marró –per a tranquil·litat del Miguel- ni res: fusta dura i pura de dècimes de milímetre, que un cop envernissada aportarà un toc de distinció a l’interior. I el presi ha portat uns llistons de prova que el minicronista s’ha dedicat a trencar al primer intent de fer la corbatura interior. Sortosament, el fuster ens ha ensenyat un ‘truco’ que ha resultat bé, de manera que els llistons de DM sembla que, prèviament pintats, s’amotllaran a les corbes del sostre. Per cert, el fuster també n’ha trencat un, que consti eh!

Després, el minicronista s’ha dedicat a treure el pedal d’arrencada per veure què passava. I no sé pas qui va tenir l’acudit de posar aquell pedal en aquell racó de tan fàcil accés, on, per treure els cargols, s’ha de fer de contorsionista manual i on s’hauria de tenir un mirall per encertar on es posa la clau de got. I ves per on, un cop a fora, resulta que el pedal anava de meravella. Provat i tot amb el téster prèviament, després ha servit per engegar el cotxe. Ganes de tocar l’anatomia, per dir-ho clar. De manera que s’ha tornat a muntar tot. I com que l’últim dia el motor es va aturar sol, avui el minicronista s’havia de treure l’espina i el dubte i ha engegat el cotxe. Perfecte. Per cert, amb un toc al ralentí, anava que cantaven els àngels. I així l’hem deixat una bona estona, potser deu minuts o un quart, quan cada vegada petava més rodó. Una joia.

El presi ha anat a comprar una màquina infernal: una reblonadora nova que només mirant-se-la col·loca els reblons a lloc. I l’ha provada per resituar un perfil d’alumini de la Sava que l’altre dia va tenir un ensurt. I el tema prometia, perquè ha agafat un escarpa i un martell i la foto hauria estat d’antologia. Però res. Només era per dissimular i enganyar el minicronista.

I en aquestes tocaven tres quarts de dues, quan els concentrats han decidit abandonar la feina i anar a dinar.

Apassiau!


0 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.