Diumenge de torna

Publicat per Lluís Cuesta el

Texte: Marcel Estadella. Fotos: Marcel E. i Sergio Rodríguez.

La torna es feia servir antigament. Era una espècie de norma no escrita, amb la qual si compraves segons quina part de carn d’algún animal (si mal no recordo, bistec), t’hi entrava a preu una altra part (es a dir, un kilo de bistec podrien ser set-cents grams de la menja preuada i tres cents de torna, per dir). Com a idea, el que venia de més a més.

I això ha estat el que ha passat aquest matí. Amb en Sergio hem fet la torna de la setmana, encara que ha sortit de filet (no creieu pas que sense patir eh!)

D’entrada, buscant una radial, a sota el calaix de les eines, ens ha sortit una maleta, que resulta que no era de claus de got sino del… carregador de l’atornilladora sense fils!. A bona hora!. Be, encara queda molt per cargolar al Graham. Total, a carregar en vista del proper dijous; avui la bateria era tan morta com dijous passat i les recàrregues demanen temps.

Primer de tot, cures per a la porta del Casas. Una passada de la Bosch (la lijadora de luxe) i fa més bona cara. Hi queden encara imperfeccions, que si no dijous hi hauria qui es quedaria sense feina.

I de nou a l’alumini. Començar per començar, a peça difícil: el darrera sota finestres. La mare que el @#€®#@!. La planxa remuntada sobre la fusta i la corba dreta ens han fet suar la cansalada i trencar un parell de cargols i una broca dins (i dues més a fora, sort dins de la desgràcia) per a que quedés mig malament. A la desesperada, intentant fer servir el sergent, se’ns ha ocorregut l’invent que podeu veure, per a que el sergent pogués fer la seva feina (i la feia, a fe de Déu!), el que ens ha permés acabar la cantonera darrera dreta amb l’aprovat pels pels i l’esquerra amb un sis i va que arde.

A partir d’aquí, a patinar de llis. Si la primera peça ha costat dues hores, la del lateral esquerre que la seguia n’ha costat mitja. Amb la combinació correcta d’ordre de broques a cada forat (primer 3 en curt, després 3 llarg, finalment 4 en curt), semblava miracle.

I a tres quarts d’una, tothom cap a casa, que hi havia compromisos. Com podeu veure, ara ja es poden tirar fotos del Graham que fan una mica de patxoca…

Categories: CasasGraham

0 comentaris

Deixa un comentari

Avatar placeholder

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.