Els dijous… Cap. 85. Pecat i penitència.

Publicat per Lluís Cuesta el

Texte i fotos: Marcel Estadella.

Títol molt propi de Setmana Santa….. Uns fent penitència a la nau i altres a casa per convalescència (aprofitem per desitjar un prompte restabliment als que no han pogut venir)

Començàvem amb el pecat: esmorzar (coca de recapte) i postres (mona) oferits pels que aquesta semana han (hem) complert algún any més. La veritat es que hi havia gana, doncs el material quasi ha desaparegut tot. Fet i mirat, com que sabíem que hi havia penitència després, s’ha atacat amb ganes, que el dia és molt llarg i no es sap què pot passar.

L’home dels retocs: en Miguel. Cera per als forats de la fusta del Graham (i a fe que en té més d’un), i pintura pel darrera del Casas, que va patir un incident de rodatge. Total, més que bones reparacions, ara sols falta la porta de darrera del Casas que està incordiant més del previsible. Feina pel dissabte. (Lluís…)

D’altra banda, en Francisco (alias Aratesa) i en Jaume Mora començàven a muntar l’armari que el primer va cedir a la nostra casa. En Jaume era substituït per en Manel Diaz, que ha ajudat a acabar la feina a falta de claus pel tancament del panell posterior.

I és que en Jaume, juntament amb en Manolillo (el del Casas – bé, vam prometre que quan arreglem l’Ayats el farem conductor titular i serà el Manolillo de l’Ayats) han anat al tapisser a buscar els dos seients plantilla que hi teniem , doncs els necessitàvem per posicionar el terra i marcar forats. S’hi han aplicat ells, i al final hem fet canvis de posicions de seients motivats per les diferents inclinacions dels respatllers i pel gruix del perfil rematant la cantonera del pis a plataforma. Han preparat un parell de falques que prometen fer el miracle de que els peus es recolzin “comme il fault”.

Enmig de tot ha aparegut en César (Ariño, no l’August) a buscar un llibre de la biblioteca que ajudarà en la redacció d’un altre llibre. Ja va bé. Que tenim gana lectora i als fans autobusers fa dies que ens té a pa i aigua, a l’espera de novetats…

Com que en Manel havia acabat la feina, s’ha convertit en el rei de l’alumini. Retaladrat i avellanat de tots els perfils que han de configurar la cintura caixa i la divisoria sobre-vidres-sostre, ara que ja tenim els difícilment localitzables cargols “cabeza de gota de sebo”. Com que els estocs són els que són, en tenim de dues mides diferents: els mes grossos menjaran sostre i els més petits de cintura caixa en avall.

I així les coses, s’ha fet l’hora de dinar. Com que havia vingut en Jose Burgos i ell i el cronista accidental havien pecat més i havien de fer més penitència, després d’una menjada ràpida al Centre Aragonés, han fet tarda d’alumini.

D’alumini, per que al final sols hem posat un perfil, el del frontal. La mare que el……..!. El problema gruixut és que a la corba de les cantoneres s’hi afegeix la tomba del sostre, i si es vol intentar de fer-ho mitjanament bé (mitjanament, no espereu miracles nois) i a sobre no pots posar bé ni bastida ni escala, a patir. Penitenciagite!. Tot plegat ha servit per a que quedi passable i hàgim pres experiència en muntatge de remats d’alumini. Ara només falta que vingui l’Albert a donar-hi el cop de gràcia, que per alguna cosa és el Rei de l’Alumini (i del Graham).

And that’s all folks!

Categories: CasasGraham

0 comentaris

Deixa un comentari

Avatar placeholder

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.