Feina, gastronomia i un armari cada dia

Publicat per Lluís Cuesta el

Texte i fotos: Marcel Estadella.

Els equips de dissabte son cada cop més nombrosos. Llàstima que el Graham és petit i tots no hi cabem a sobre, que si no ja estaria en fase d’acabats. Pero anem a pams.

Si bé a l’hora de començar hem estat una mica mandrosos (convocatòria a les 10.00, a les 10.20 ha arribat el primer i fins a les 11.00 no s’ha arrencat “comme il faut”), amb un cafè inicial que no acabàvem, un cop posades les piles la cosa ha anat “in crescendo”:

– Els elèctrics (Maria, Josep, Edu) segueien atacant la instal.lació del Graham, i ara ja tenim fins i tot quadre de fusibles . El tema ha provocat nombroses reflexions de posada en comú , pero ara ja tenim un gavadal de cables identificats i algún que no ens té continuitat (damned!).

-Per l’altre costat (de la Nau), en Jordi Magrí tornava a la Sava. Arrenca però en Jordi no les té totes, i això no és una bona senyal. Com diuen els francesos, “affaire a suivre”

-Més lluny encara, en Jordi i en José Burgos han anat al 6420 JJJ a veure si podien arreglar els problemes del pulmó de fré del darrera que els està donant pel senatxo. Una batalla larga ha permés el seu desmuntatge (per què no es podía arregalar in situ) i ara caldrà re-arreglar-lo i tornar-lo a muntar. Hi estan agafant una certa pràctica…..

-Tornant a zona propera, en Miguel Atencia és el rei de la barra de cera, tancant les esquerdes que queden entre els remats de cintura caixa interior. A l’interior, el cronista ha acabat la feina de tapar el pou d’escala de la porta del darrera mitjançant xapa. Per cert, a la xapa li hem hagut d’explicar que havia d’entrar més per ajustar-se a la forma del graó. Res millor que el martell i un xiquet de mala bava. Els quatre cargols addicionals hi han acabat ajudant, i la radial (en mans del President, de qui si no!) ha escapçat els sobrants, quedant bastant presentable a falta dels remats.

-Més proper encara, l’Edu (a les estones que l’alliberàvem de can xispes) , en Manel Sanchez Bono i el cronista han pujat les fustes dels armaris i vitrines que ens va donar en David Boqué per a que a la tarda es poguessin posar a lloc.

Molta gent fa molta feina, pero també menja molt, i atés el rumor (cert) de que avui la Maria ens faria un menú per llepar-se’n els dits ens fa sospitar que ha provocat que el nombre de comensals s’incrementés amb en Bernat i en Lluís Biosca. Dues fotos il.lustratives dels macarrons i del pudding, que amb l’ajut d’una ampolla i escaig de cervesa i una altra de vi han passat coll avall a tota marxa, provocant alguna ressaca, cosa habitual si has dormit poc i malament per culpa de l’encostipat (foto 6). Definitivament, haurem de fer algún curset de cuina a hores lliures, i sens discussió de qui serà la professora.

I anem pel torn de tarda:

-Equip de muntatge de prestageries i vitrines : Lluís Biosca, Bernat pencaire (no confondre amb el Bernat pescaire) i Manel Sanchez Bono. El cronista ha sorprés als muntadors per sorpresa (no podía ser d’altra manera) i veieu dues fotos instantàniament successives.

-Els elèctrics: a la seva bola, que prou feina tenien. Más de lo mismo que al matí.

-El tema armaris ha comportat també el reciclatge dels dos que es van retirar de mecànica, que ara passen a planxa per a fullola i suro i per a bosses de plàstic (respectivament i de moment). També ha comportat una reordenació de la prestatgeria de pintura fent servir criteris de lògica, i si tothom ho respecta, fins i tot serà fàcil de trobar les coses.… Feina a estones de l’Edu, del Jaime (incorporat a la tarda) i del cronista.

Total, ara tenim una vitrina i un armari-prestageria a la biblioteca enlloc de la prestatgeria justeta que anava aguantant el pes de tota la biblioteca, quan el senyor bibliotecari disposi de temps (Graham obliga), esperem que podrem veure una millor col.locació de llibres i revistes de la que vam poder fer l’equip de circumstàncies. No contents amb això, tenim un altre armari-vitrina que substituex la que vam posar fa dues setmanes, doncs té major capacitat i està més en condicions.

En fi, sempre hi ha danys colaterals. La susbtitució de la vitrina de la sala gran comportava també la de l’armari que li servia de base. No estava en massa bones condicions per humitats absorbides, i com que els treballadors que el baixàven per l’escala tenien les mans humides, els ha lliscat i ha acabat de mala manera. No hi ha danys personals, pero les seves despulles esperen a la porta de la nau la seva incineració. Q.e.p.r.

I ja passava de les vuit quan s’ha acabat de discutir la jugada al voltant de la taula. La setmana que ve al matí tots a pencar i a la tarda assamblea general. Haurem de pensar un menú atractiu per a que el personal s’animi….

Amb la llargària de la crònica d’avui, feina li dono als nostres webmasters per resumir. I’m sorry, pero tenía ganes de xerrar.


0 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.