Els dijous… Capítol 78. Els set magnífics (bis).

Publicat per Lluís Cuesta el

Texte i fotos: Marcel Estadella i Albert Gonzàlez Masip

El tema s’està animant. És per això que avui tornem a repetir títol perquè tornavem a ser set, cadascú amb una feina específica i amb resultats satisfactoris. Anem per parts.

La setmana passada el Graham espetegava, com si no estés a temps, però al qui escriu li recordava aquella vegada que es va descobrir que l’aigua entrava a raig al cinquè i sisè cilindres. Així és que l’angoixa estava servida: tornaríem a tenir aigua en algun cilindre? Només de pensar-ho al minicronista se li posaven els pels de punta. És per això que avui, només arribar i després d’un esmorzar de primera i econòmic a la nau, servit pel Sergio, a qui no li agrairem mai el que fa per les nostres pobres economies domèstiques, un servidor (és un dir) se n’ha anat de pet a desmuntar les bogies per comprovar alleujat que no hi havia aigua als cilindres; així és que tot era qüestió de posada a punt.

La resta dels artistes, un cop enllestits els tallats, s’han incorporat a les feines respectives. En Magrí –que es mirava el Graham de reüll- ha embestit la Sava, a veure per què no engega. Ha començat per la bomba d’alimentació, que era bruta com un femer i en el desmuntat i la neteja, ben acompanyat pel Manel Díaz, han passat una bona part del matí, just per adonar-se que l’excitador no excitava, perquè s’havia trencat. I, ja se sap, l’excitador que exciti bon excitador serà… i bla bla. Fins que ha trobat una bomba destinada al Graham que li ha fet goig perquè el cos era igual a la de la Sava…

El Sergio, convertit en una màquina de pintar, ha aplicat una enèssima capa d’imprimació al sostre del Graham. Qui escriu té dubtes de si l’estructura aguantarà tan pes de pintura. El Miguel ha pintat altres andròmines i s’ha dedicat a ajudar una mica a tothom mentre que el minicronista ha engegat el tema del circuït elèctric, muntant el cable d’arrencada des del pedal al motor i, des d’allà, el fil que durà el corrent al contacte. Realment, el minicronista és una mica masoca, perquè va col·locar el pedal d’arrencada en un lloc on la col·locació dels cables és difícil i, ves per on, li ha tocat posar-los. El Presi ha envestit el tema dels acabats de fusta i amb l’eina presidencial i les ajudes pertinents ha anat tallant fullola, pas previ a la col·locació del perfil de remat.

I Sant Tornem-hi, mentre en Magrí mantenia l’accelerador a punt i el Sergio feia pràctiques de pinces i arrencada, el minicronista movia el distribuïdor fins que s’han acabat els espetecs i el motor del Graham rodava rodó, de maravella. I ves per on, en Magrí es mirava el motor amb un somriure als llavis, igual que tots els presents. Encara ens hem atrevit a tocar el ralentí fins que hem decidit que ja n’hi havia prou.

Aaaah, i avui teníem pàrquing reservat a la nova nau dels autobusos, de manera que tot ha estat arribar i moldre!

Apa! A veure si la setmana que ve tornem a ser els set magnífics!


0 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.