Dissabte aprofitat.

Publicat per Lluís Cuesta el

Text i fotos: Marcel Estadella

Sembla que darrerament hem agafat ritme. L’escalfada d’en Sergio amb
l’horari de treball va funcionar bé, i a mig matí estàvem comprant
ingredients (La Moderna i Madesa) per a que el Graham vagi perdent el to
desangelat i fins i tot acabi semblant un autobús.

Pero anem a pams. Abans de tot, presentar el nou focus. Be nou,
nou…..tampoc ho és. Ja fa temps que es va trencar el trespeus d’un dels
focus existents. I com que en necessitàvem un per a treballar arran de terra,
un tubet partit per la meitat i quatre cops de soldadura (amb la bobina nova
de fil, que l’altra a “rendu l´âme” després de quatre anys de lleials
serveis) donen el resultat adjunt:

Tendim a acabar asseguts. Es com acabarem quan els seients del Graham
estiguin OK. De moment s’han tret totes les escumes menys el de la plantilla
(algunes amb espècies ben interessants de fongs) i ja s’han imprimat totes
les estructures i pintat una part d’elles. En Sergio (que s’ho ha pres com
una questió d’honor) ajudat d’en Jose Maria van donar una bona empenta al
tema com podeu veure. A tal punt que vam fer una primera emprovada de
posicionat dels seients com podeu veure a les fotos adjuntes.

Uns assentats i els altres per terra. Al món ha de passar de tot. En
Josep Pretel i en David Boqué van atacar el Chausson. Van treure el calaix
de bateries (calaix és un dir, amb els forats que hi té al terra, perdríem
les bateríes i mitja instal.lació – feina per al planxista!). En Josep va
treure la dinamo (que necessitará d’una revisió per que no ens agrada veure
com es crema un autobús) i en David va començar a treure rovell dels baixos
per rascar i pintar-los. Tots dos van fer un bon vermut d’escopinyes
franceses (mes aviat terrosses, les escopinyes encara les busquen), la qual
cosa ens va demostrar que tant a Utrera com a la France, els problemes dels
baixos dels autobusos són comuns.

I la resta a mig aire. El cronista es va empendre una d’aquelles feines que
fan suar abans de començar-les: la construcció del seient del conductor. Ens
van venir deu bancades de dos places (places estretetes, un servidor en val
dos), de les quals una havia de ser pel conductor. Com que els ancoratges
no s’ens adaptàven i l’amplada tampoc, taula rasa: enxiquit d’amplada, fer
nous peus per agafar-lo tot a terra (els altres recolzen a un lateral i al
terra) i a la vista de l’ergonomia del conductor, reducció significativa
d’alçada de peus per a que no vagi interferint cames i volant. En Sergio ens
ha servit de model, i el veiem “muy puesto” en el paper. Ja veiem a venir
que acabarà com a conductor de representació de Sarbus…

I per aquest dissabte, fou tot.


0 comentaris

Deixa un comentari

Avatar placeholder

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.